Angry Inuk

Angry Inuk, o Inuit enfadat, és un documental d’Alethea Arnaquq-Baril que ens ensenya com d’important és la caça de les foques per a la comunitat inuit i quant de mal els han fet les campanyes contra aquesta pràctica ancestral. Els inuits ho aprofiten tot de les foques, principalment la carn, una font de calories imprescindible en el gèlid Àrtic, i les pells, amb què fan abrics per a protegir-se del fred i per a vendre. Quan s’ha prohibit la venda de pells de foca, els inuits han vist com els seus ingressos han disminuït enormement. Sense els diners de la venda de pells no poden pagar la benzina per anar a caçar, cosa que els fa dependre d’aliments importats des de lluny, que són molt cars. Des de l’experiència d’Arnaquq-Baril i altres conciutadans seus, podem prendre consciència a Occident de la necessitat de la caça de la foca i la venda de les pells com a principal motor econòmic de les comunitats àrtiques, per a preservar el seu mode ancestral de vida i eliminar així les temptacions d’explotació petrolífera i minera que podrien posar en greu perill l’existència mateixa d’aquest ecosistema tan fràgil.

Puntuació: 8/10

Professor a Groenlàndia

Ho deixaries tot per anar a fer de professor a Groenlàndia? Això és el que fa l’Anders, fart de la seva vida a Dinamarca, quan decideix de no continuar treballant a la granja dels seus pares i se’n va a educar vailets inuits d’un remot poblet de 80 habitants. El panorama és desolador. La mainada no creu, les famílies no veuen l’educació danesa com a vàlida per al futur dels seus menuts, l’Anders no se sent adaptat al poble, la majoria li giren l’esquena, fan com si no existís. Alguns no parlen danès i no s’hi pot comunicar. Ell tampoc no entén el groenlandès i decideix d’aprendre’l. Però tampoc no entén les convencions socials dels inuits, la seva filosofia de vida, la seva manera de veure el món i quan venen els problemes l’aïllament de Groenlàndia encara empitjora més les coses. Amb passió i perseverança, però, l’Anders mirarà de seguir endavant i fer-se un lloc a Tiniteqiilaq.

            Aquest film no només ens permet gaudir d’unes imatges espectaculars del paisatge polar, sinó que també ens ofereix la possibilitat de descobrir més sobre el mode de vida dels inuits, tant el passat com el present, i com molts cops tots dos sistemes viuen en una convivència fràgil i precària. Aquest poble va saber adaptar-se a les inclemències climàtiques però la vida moderna ha portat unes problemàtiques per a les quals no estaven preparats i que sovint costaven d’entendre de Dinamarca estant. Per sort, però, sembla que aquesta actitud canvia i això obre la porta a una esperada millora de vida de les comunitats inuits.

Puntuació: 9/10